dimarts, de febrer 22, 2011

Setze jutges d’un jutjat

Terrible la visió d’una justícia parcial i venjativa. Així és com destacats polítics autonòmics veuen a la fiscalia. És curiós que aquells que posen i lleven jutges en els alts tribunals, tenen amics íntims que han de jutjar-los i han fet les lleis per a posar els fiscals generals amb el dit del govern, es queixen ara d’una justícia parcial.
Encara és més terrible que l’espasa de la justícia només caiga sobre pobres i dissidents, però que siga incapaç d’actuar davant els abusos dels poderosos.
Perdre la confiança en les institucions no és una bona cosa per a la democràcia, però que aquesta desconfiança estiga basada en evidències que fan avergonyir a qualsevol persona mínimament informada, fa perillar la democràcia mateixa.
L’esperada i pronosticada absolució per les urnes, si és confirma, serà una victòria més en la batalla pel control de l’opinió pública que es lliura contra els mitjans de comunicació, contra la seua objectivitat i independència. Eliminar les veus dissidents, almenys el seu eco, més que utilitzar millors arguments i propostes més encertades, és una tàctica que funciona.
No serà fàcil, per tant, fer rendir comptes ni judicials ni polítics a aquells que han fet de la nostra terra terra de promissió, però només per als seus amics.
Perquè prevalga la injustícia només és precisa una cosa: que les persones justes i honestes no facen res. Que no siga el vostre cas, veniu amb nosaltres i participeu activa i conscientment en la construcció d’un futur digne per al nostre poble.