Tranquilitat i seguretat celestial.

De natural, les persones obertes i progressistes veiem amb mals ulls paraules com "prohibir", ve de lluny. Allà per 1968 a París, parlaven de "Prohibit prohibir". També des de l'extrema dreta neoliberal tenen problemes en les regulacions i les prohibicions d'algunes coses.
La realitat és que s'han de prendre mesures per regular i controlar el personal. A les entitats i els productes financers, perquè sinó l'avarícia tornarà a provocar una altra estafa multimilionària, als depravats perquè no agredeixen a les criatures, als bevedors perquè no agafen el cotxe en plena crisi alcohòlica, .... . Però, seguint l màxima de "al César el que és del César", pensava que era Déu qui havia de regular les coses del cel. Fins que aquest matí fent una passejada per la platja m'he adonat de com és de necessari que algun humà se n'ocupe del control dels aparells celestials. Perquè al cel no solament trobem àngels, algun desaprensiu i sorollós pardal d'una ala i dues potes pot posar en risc la teua integritat i els teus nervis, planejant legal i tranquil·lament per damunt del teu cap.